Situació
Sector sud-est d’aquesta església, parròquia del petit nucli de Llaberia.
ECSA - J. Bolòs
L’església parroquial de Sant Joan Baptista és situada al petit poble de Llaberia, en un apèndix al nord-est del terme municipal.
Mapa: 33-18 (472). Situació: 31TCF188508. Porta a Llaberia la carretera local TV-3111, que arrenca de la carretera C-233, entre Tivissa i Vandellòs. (CPO)
Història
L’esment més antic d’aquesta església és de la darreria del segle XIII, en què apareix el capellà de Llaberia en la relació de les dècimes papals del 1279 i el 1280. A causa de l’antiguitat de la parròquia, el seu rector gaudia del privilegi de poder celebrar la missa major de Corpus a l’església de Tivissa.
Recentment l’església ha estat restaurada de forma parcial, segons el projecte elaborat per l’arquitecte Joan Figuerola. Entre el 1986 i el 1987 s’hi efectuaren recerques arqueològiques. (RMAE)
Església
Planta de l’església amb la sagristia adossada al mur nord.
J. Figuerola
Es tracta d’una església d’una sola nau, de 4 m d’amplada i 13 m de llargada, amb uns murs perimetrals d’1,7 m. Presenta una finestra de doble esqueixada al centre de l’absis semicircular de llevant i una altra del mateix tipus al mur de migjorn. L’accés a l’interior de l’església es fa per una porta situada en aquest mateix mur, d’arc de mig punt adovellat a l’exterior i arc escarcer a l’interior. Sembla que aquesta porta no és l’original, sinó més aviat sembla que va ser refeta. El dovellat exterior presenta una tipologia més pròpia dels segles XV o XVI que no pas del moment inicial de l’edifici, que cal datar al segle XIII. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular recolzada amb un parell d’arcs torals.
L’església de Llaberia es troba sobrealçada i fortificada. Per sota de l’actual coberta, fent de sòl a les golfes creades en sobrealçar el temple, encara és visible la coberta primitiva de dues aigües, amb lloses perfectament graonades.
Al mur de ponent de l’església hi ha un senzill campanar d’espadanya de dos ulls. A sota hi ha una finestra que il·lumina l’escala d’accés a les golfes.
A l’interior, el presbiteri es troba a un nivell superior respecte a la nau. Un esglaó de pedra ben treballada, sobre el qual hi ha una barana de ferro, separa els dos àmbits.
La sagristia de l’església, del segle XVIII, és adossada al mur nord de l’església, prop del presbiteri. Són d’aquest mateix segle unes fornícules practicades als paraments laterals de la nau. Des de la sagristia, una escala permet accedir a una petita trona, datable també al segle XVIII. (LRT)
Excavacions arqueològiques
Les excavacions arqueològiques dels anys 1986 i 1987 descobriren uns forats per col·locar els peudrets de recolzament dels cindris, una sitja amortitzada al centre de la nau i paviments pertanyents a diferents èpoques. A més del cementiri, que ha perdurat fins fa ben poc a l’exterior dels peus de la nau, es constatà l’existència d’enterraments a l’exterior, a la zona del presbiteri i al peu del mur de migjorn, entre altres llocs. (LRT)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, p àgs. 168 I 175
- Bru, 1955
- Cruañes, 1990, p àgs. 251-252