Vida i obra
La seva actitud respecte dels afers occitans, manifestament partidària dels enemics de França i en desacord amb la prudència paterna, li reportà la simpatia de molts trobadors que veieren en l’aleshores infant la seva darrera esperança. Protegí el trobador↑Cerverí de Girona, que compongué per a la seva cort des del 1267, en defensà els punts de vista i en justificà l’actuació. Conreà amb una certa assiduïtat la poesia, segons afirma Cerverí. Intercanvià unes cobles amb Peironet (Can vey En Peyronet, ploran). Quan les tropes franceses envaïren Catalunya el 1285, el rei envià a Peire↑Salvatge (Peire Salvagg’en greu pessar) unes cobles en resposta a les que havia fet el trobador filofrancès Bernat d’Auriac. Aquesta circumstància motivà també un poema del comte de Foix, Roger Bernat III, favorable a Carles de Valois i un sonet final on el trobador Paolo Lanfranchi da Pistoia celebrava el triomf del rei aragonès. La seva intrepidesa i el seu esperit cavalleresc foren lloats per Dant al Purgatori i enaltits per l’anònim autor del↑Curial e Güelfa, el qual, com havia fet el cardenal Margarit en un cèlebre discurs del 1454, el posa com a model del governant ideal. La seva intervenció a l’illa de Sicília amb motiu dels Vespres —recordada en dos contes del Decameró— obrí definitivament la Corona d’Aragó a la Mediterrània i la vinculà a l’herència gibel·lina. El rei és el protagonista pràcticament absolut de la crònica que escriví Bernat↑Desclot entre el 1283 i el 1286, coneguda amb el títol de Libre del rei En Pere.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espadaler, A.M. (2001).