Situació
Restes de l’estructura de base circular, amb la volta actualment en ruïnes.
Arxiu d’Imatges del Museu del Montsià - A. Forcadell
Aquest assentament es localitza en dos indrets propers. D’una banda, al lloc de Benifallim, que és al vessant meridional de l’Alt de Mas d’en Serra, petit turó que forma part dels contraforts de llevant de la serra de Montsià, enfront del barranc de les Cases i a 1,5 km de la costa. Se situa enmig d’un camp margenat de conreu de secà en una zona de transformació agrícola per la implantació de cultius cítrics. L’altre indret, anomenat la Punta, és un petit turó localitzat a l’extrem oriental del cim de Mas d’en Serra, just davant de la costa i que controlava un petit tram de terreny pla, pas obligat entre les poblacions de la Ràpita i Alcanar.
Mapa: 547 (32-21). Situació: 31TBE893944 i 31TBE910940.
Per a accedir a Benifallim cal sortir d’Alcanar pel camí asfaltat dels Santjaumes fins a arribar, en uns 4 km aproximadament, a una pedrera abandonada denominada de Sant Jaume. En aquest lloc s’ha de deixar el cotxe i continuar a peu per la vora del barranc uns metres més amunt, fins que es vegin les restes d’una estructura al costat d’un amuntegament de pedres. Enfront d’aquestes i a l’altra banda del barranc hi ha més estructures. Per a accedir a la Punta des d’Alcanar cal agafar la N-340 i, en el km 155, girar a l’esquerra per un camí agrícola i pujar a peu al petit turó.
Història
La primera vegada que apareix el topònim Punta de Benifallim és en la carta de poblament d’Alcanar, de l’any 1239, com a límit territorial del seu terme “per terram de Punta de Benifalimausque ad rivum Uldichone”. Més tard, l’any 1251, l’abat de Sant Cugat del Vallès, senyor de la Ràpita, concedí una honor al lloc anomenat la Punta, dins el castell de la Ràpita, lloc relacionat tradicionalment amb la Punta de Benifallim.
Hom ha cregut, per raó del topònim, que a la Punta de Benifallim hi havia un assentament islàmic. Aquesta suposició ha estat corroborada per les troballes superficials de ceràmica andalusina i per la documentació, com la donació de la Ràpita i altres indrets que feu el comte de Barcelona Ramon Berenguer III al monestir de Sant Cugat l’any 1097. En aquest document se citen una trentena d’assentaments, la meitat dels noms dels quals comencen amb beni. Hem de suposar que un o diversos d’aquests nuclis, ja que es tracta del mateix territori, corresponen a l’assentament de la Punta de Benifallim. Es devia tractar d’un petit nucli agrari format per diverses alqueries disseminades pel barranc de les Cases i també possiblement per la Punta. Al llarg del temps i per la proximitat de les poblacions d’Alcanar i la Ràpita, l’indret va ser abandonat.
Vilatge
Les restes del que fou el vilatge són disseminades a banda i banda de la part baixa del barranc de les Cases. Al vessant meridional del turó del Mas d’en Serra es troben les restes d’una estructura de planta circular amb murs gruixuts d’obra de maçoneria amb la coberta enrunada. Al seu voltant hi ha un gran amuntegament de pedres. Hi ha una fotografia aproximadament del 1922 on encara es pot observar la coberta. A l’altra banda del barranc es conserva un tram de mur de grans dimensions al costat d’una caseta de camp de construcció moderna. Igualment, hi ha una fotografia feta el 1922 on apareixen uns pagesos al costat d’una sitja acabada d’excavar.
Al camí d’entrada al càmping Casas (a la vora de les Cases d’Alcanar) es trobaren l’any 1962 unes sepultures durant la realització de treballs agrícoles. Es van excavar quatre tombes de fossa rectangular, separades per una distància d’uns 2 m; totes estaven cobertes per lloses de pedra sense treballar, sempre amb la mateixa orientació amb els peus al N i el cap al S i sense aixovar funerari. Presumiblement correspon a la necròpoli de la Punta de Benifallim, on actualment no es veu cap vestigi en superfície.
Bibliografia
- Matamoros, 1922
- Massip, 1964, XXIV
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 276, pàgs. 400-402 I doc. 293, pàgs. 429-430
- Bernabé-Epalza, 1989
- Carbonell-Trenchs, 1989