Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Mary Bernet
Natació
Nedadora.
Formada al Club Natació Atlètic, establí els rècords estatals absoluts dels 200 i 400 m esquena 1935 El 1936 passà al CN Barcelona, club amb el qual es proclamà catorze vegades campiona de Catalunya quatre vegades en 100 m lliure 1941-44, una en 200 m lliure 1939, tres en 400 m lliure 1942, 1943, 1944 i sis en 100 m esquena 1939-44 En l’àmbit estatal, fou quatre vegades campiona dels 100 m lliure 1940-43 i tres de 400 m lliure 1942, 1943, 1944 i recordista dels 200 m esquena 1940
Mary Terán de Weis
Tennis
Tennista.
Durant la dècada de 1940 fou la millor tennista de l’Argentina i guanyà nombrosos torneigs internacionals Fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1957, 1958 i de dobles en una 1959, juntament amb M T Vilarnau També fou campiona d’Espanya individual 1957 El principal estadi de tennis de Buenos Aires duu el seu nom
Lluís Marquina Pichot
Esport general
Cinematografia
Productor, director i guionista cinematogràfic.
El 1962 escrigué i dirigí el llargmetratge La batalla del domingo , produït per Cesáreo González i Suevia Films Seguia el dia a dia del futbolista Alfredo Di Stéfano, acompanyat, entre d’altres, pels còmics Mary Santpere, Manolo Gómez Bur i Manuel Alexandre
Ángel Giménez
Tennis
Tennista i entrenador.
L’any 1978 assolí la posició 42 al rànquing de l’ATP, la més alta de la seva carrera L’any 1980 guanyà dos torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Viena i Bournemouth Fou un habitual de l’equip espanyol de Copa Davis i entrenador de jugadores com l’argentina Gabriela Sabatini, la francesa Mary Pierce o la catalana Arantxa Sánchez-Vicario
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del s XX Això significa que, a…
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…
Bartomeu Escandell i Bonet
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, ha dedicat estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i ha iniciat una història d’Eivissa i Formentera de la qual s’han editat dos volums Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo CSIC i ha seguit cursos a París, Brusselles i Estrasburg Des del 1948, ocupà el…
Higini Anglès i Pàmies
Historiografia catalana
Musicòleg, eclesiàstic i historiador.
A onze anys ingressà al Seminari Diocesà de Tarragona, on cursà els estudis propis de la carrera eclesiàstica i s’inicià en la música Fou ordenat de sacerdot el 1912 i fixà la seva residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals tingué per mestres JM Cogul harmonia, VM Gibert contrapunt, fuga i orgue, J Barberà cançó popular i composició, F Pedrell història de la música i musicologia i GM Sunyol paleografia i cant gregorià Fou un profund coneixedor del cant tradicional i durant la seva joventut realitzà treballs d’investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, Solsona,…
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…
gimnàstica rítmica
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…