Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Olympic Floresta Futbol Sala
Futbol sala
Club de futbol sala del barri de la Floresta de Sant Cugat del Vallès.
Fou fundat l’any 1978 per alumnes de l’escola de la Floresta Un dels principals impulsors fou Pedro José Martín, president del club fins el 1997 La temporada 1983-84 absorbí el Club Graduados i el Finques Lessi disposà d’aquesta manera d’un equip en cada categoria d’edat La temporada 1987-88 el primer equip ascendí a categories d’àmbit estatal i des de la 1993-94 ha competit normalment a la tercera divisió estatal Juga al pavelló poliesportiu Can Llobet
Aeròdrom de Ca n’Oriac
Esports aeris
Antic aeròdrom de Sabadell.
També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell
Olesa Futbol Sala
Futbol sala
Club de futbol sala d’Olesa de Montserrat.
El seu precedent fou el FS Olesa-Rover, fundat el 1976, i que compartí les installacions amb el Club Bàsquet Olesa Jugà en categories territorials fins que al final de la dècada de 1980 es dissolgué Al setembre del 1990 fou constituït de nou i s’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Els darrers anys noranta jugà a la divisió de plata estatal i la temporada 1999-2000 fou finalista de la Copa Catalunya Aquell mateix any baixà de categoria, però la temporada 2000-01 fou campió de la tercera divisió estatal i ascendí altre cop a divisió de plata Hi jugà tres temporades…
Josep Agustí Camats Cabré
Teresa Garcia
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de pes, fisioculturista i aixecador.
Fou atleta del CA Olesa, club en el qual es formà, el CG Barcelonès, el FC Barcelona i l’Hospitalet Fou sis cops campió de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1992, 1995-98 i dues en pista coberta 1992, 1997 Fou campió d’Espanya promesa el 1987 També practicà el rugbi, al Club Rugby Bonanova En aixecament amb potència fou campió d’Espanya 1997 i de Catalunya 2004, 2005, 2007, i guanyà set vegades consecutives el Campionat de Catalunya de pressió amb banc 1998-2004 en la categoria de més de 100 kg En fisioculturisme, guanyà tres títols catalans 2005, 2007, 2010 i obtingué dues medalles de plata en…
La Sucrera del Segre, a Menàrguens
Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura vegeu Els Serra i els Bertrand La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens la Noguera El mateix 1899 constituí a Barcelona la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de…
Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
La Curtidora Catalana, SA
Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…
hípica
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
Els Turull, a Sabadell
La primera generació etapa pre-industrial i política local Pau Turull i Font La família Turull El cognom Turull està vinculat a Sabadell des del segle XVI, com a mínim Bertomeu Turull, casat amb Aldonça, eren pares d’un Antoni Turull que el 1597 fou un dels candidats a sagristà del retaule de Sant Feliu, un càrrec honorífic i honorable No obstant això, a efectes d’aquesta obra el primer personatge de la família és Pau Turull i Font 1766-1844, que representa l’entrada de la família en el segle de la indústria Al començament del segle XIX hi ha quatre Turull a les relacions de fabricants de…