Resultats de la cerca

Davanter format al planter de l’Atlético de Madrid, fitxà pel FC Barcelona 1974-78, on jugà 87 partits de Lliga i marcà 34 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 Des del 1992 existeix a Barcelona el Fòrum Manolo Clares, una penya satírica que anualment lliura un trofeu al barcelonista que no ha estat prou valorat pels socis

Format en natació al Club Natació Atlètic-Barceloneta, destacà en categories inferiors en les proves de 100 i 200 m braça Se centrà, però, en el waterpolo, i el 2001 debutà amb el primer equip del CN Atlètic-Barceloneta En formà part fins el 2011, a excepció de l’any 2008, que fou cedit al CN Mataró, i de nou retornà a l’equip la temporada 2013-14 Jugà al Rari Nantes Florentia d’Itàlia 2011-13, i jugà amb l’Olimpiakós grec 2016-17 i amb la selecció xinesa 2017-18 Guanyà nou Lligues estatals 2003, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2014, 2015, 2016, vuit Copes del Rei 2004, 2006, 2007, 2009, 2010,…

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…

Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es…

Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…

El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Joan Güell i Ferrer La seva vida 1800-1872 El Vapor Vell de Sants La Ilustración Hispano-americana, 1886 Joan Güell i Ferrer va néixer el 3 de maig de l’any 1800 a Torredembarra Tarragonès, fill de Pau Güell i Roig i de Rosa Ferrer La família tenia un nivell econòmic molt modest El pare, pocs anys després de néixer el seu fill, marxà a l’illa de Santo Domingo, al Carib, amb la intenció de guanyar-s’hi la vida, com tants d’altres Joan Güell visqué aleshores a Barcelona, a casa d’un oncle, on féu els seus estudis primaris Als nou anys fou reclamat pel pare i travessà per primera vegada l’oceà…