Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Eva Fernández-Brugués
Tennis
Tennista.
Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, ha obtingut sis victòries en torneigs del circuit de la Federació Internacional de Tennis ITF Quartu Sant’Elena 2005, Savitaipale 2006, Badalona 2008, Sant Cugat 2008, Galatina 2009 i Pàdua 2009 En els Jocs Mediterranis del 2009, guanyà, juntament amb Laura Pous, la medalla d’or en la categoria de dobles En dobles també ha guanyat dos torneigs ITF L’any 2009 una doble operació d’espatlla no li permeté competir durant un any El mateix any assolí la posició 185 en el rànquing de la WTA
Armand Blume Schmadecke
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà…
Gimnàs Blume
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un…
August Castelló Roca
Esport general
Metge i muntanyenc.
Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…
L’art dels llocs. Teoria del paisatge
Un itinerari pels llocs de l’art català contemporani, el de tot el segle XX i de començament del XXI, ens ajuda a veure l’art amb uns ulls nous, diferents és una manera d’afirmar que l’artista no es pot deslliurar del seu entorn, que el paisatge, l’atmosfera, la llum i el color de la natura orienten l’art Quantes vegades he preguntat a un artista català si creia que faria la mateixa pintura si es traslladava a Nova York o a París Doncs no, allà s’impregnaria d’altres condicions creatives forçosament diferents de les que l’acompanyen aquí El context, l’entorn, el paisatge, influencien la vida…
Arquitectura catalana racionalista
Arquitectura Un moment clau i que començava, encara que fos amb retard, de manera tan brillant i prometedora va ser fortament condicionat per la crisi econòmica mundial dels anys trenta i va ser eliminat dràsticament arran de la situació política, social i econòmica espanyola que va desembocar en la Guerra Civil El GATCPAC Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de TArquitectura Contemporània, però, ha quedat com a emblema de la modernitat i la generositat creativa, com una història social, artística, arquitectònica, tecnològica i urbana plena de sentit però que dramàticament no…
L’evolució cap al barroc en la pintura
El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…
1700-75: del barroc tardà al classicisme acadèmic
Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (III)
La imatge com a complement del text Tal com suggereix Gallego, s’haurien de completar els estudis sobre gravat analitzant els aspectes de la seva incidència social per mitjà de la informació que subministren els reglaments administratius del llibre En aquest sentit, cal remarcar el missatge comú que compartien llibre i estampa, no solament en aquells textos en què la illustració era imprescindible per a la comprensió dels continguts, sinó també en tots els altres llibres que únicament disposaven d’una estampa per a la portada o per al frontispici D’entre els primers cal fer esment, sobretot,…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…