Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Pitch & Putt Sant Cebrià
Golf
Club de pitch-and-putt de Sant Cebrià de Vallalta.
Fou fundat l’any 1994, coincidint amb la inauguració del camp del mateix nom, una installació de 18 forats que acollí l’Obert Internacional de Catalunya 2010 Ha guanyat diversos Campionats de Catalunya interclubs per equips de primera divisió 1996, 1999, 2002, 2005, diversos Campionats de Catalunya com a individual i ha aportat jugadors a les diferents seleccions catalanes
SHUM Maçanet

Equip del SHUM Maçanet, campió de la Copa del Príncep del 2011
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Maçanet de la Selva.
Les sigles SHUM corresponen a la Secció d’Hoquei Unió Maçanetenca, nom amb el qual fou fundat el 1952 Destacat pel seu planter, que històricament ha aportat grans jugadors a l’hoquei sobre patins català, el 1983 pujà a la primera divisió i el 1989 a la divisió d’honor, posteriorment convertida en OK Lliga, en la qual milità disset temporades de manera intermitent fins el 2013 La temporada 2012-13 jugà per primera vegada a la seva història una competició europea, la Copa de la CERS Al marge dels quatre títols de campió de primera divisió, també guanyà la Copa del Príncep 2008, 2011
Talma l’Hospitalet
Altres esports de combat
Club de taekwondo de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat durant la dècada de 1980, fou tres vegades campió d’Espanya de clubs Destacat en categoria femenina, algunes de les taekwondistes més importants foren Leyre Matute, medalla de plata al Campionat del Món sènior i universitari i medalla d’or al Campionat d’Espanya, i Janira Rivera, guanyadora d’una Copa del Rei També aconseguiren diversos títols Nicole Márquez, Zaira Rivera, Mireia Rivera i Mariona Leyes El seu president, Cipriano Rivera, fou campió d’Espanya d’hapkido És un dels clubs que ha aportat més esportistes a la selecció catalana El 2010 rebé el premi al millor club…
ball esportiu

Eva Maria Angües i Miquel Alonso, especialistes en balls llatins, una de les cinc disciplines del ball esportiu
Arxiu Eva Maria Angües / Cegestudio
Ball esportiu
Pràctica esportiva que comprèn determinades formes evolucionades de ball de saló que tenen una tècnica tipificada i que són objecte de competicions.
El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…
Antoni Aulèstia i Pijoan
Antoni Aulèstia i Pijoan (BC)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Entitats culturals i cíviques
Historiador, crític literari i escriptor.
Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…
, , ,
Arquitectura sòlida i arquitectura efímera
En apropar-nos a la realitat de l’arquitectura popular, que es troba en l’àmbit rural, cal considerar les característiques geogràfiques de l’indret, l’ús d’aquesta arquitectura com a hàbitat o magatzem o vinculada a una explotació agrícola, ramadera o a una realitat pesquera, així com l’estructura de la propietat Una arquitectura que, com deia Giorgio Grassi, respon a la lògica de l’obvi Parlem d’una arquitectura que ha aconseguit quasi sempre una relació de perfecte equilibri amb l’entorn natural que la complementa, el qual en molts casos en determina la ubicació i l’orientació mateixes,…
L’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…
L’arquitectura: la persistència classicista
L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi austriacista, l’edilícia civil i…
Les claus del patrimoni
El patrimoni s’acostuma a definir com el conjunt de béns que una persona, una institució o una comunitat reben de qui els ha precedit Però el Patrimoni, en majúscules, són aquells béns heretats, materials o immaterials, que per consens són considerats representatius i emblemàtics d’un país No és d’estranyar, doncs, que des del moment que es creu que hi ha certs objectes, obres, edificis o fets culturals que cal preservar per a les generacions futures, apareguin persones o institucions encarregades d’aquesta tasca El títol que es proposa per a aquest capítol fa referència al doble significat…
El segle XII i la renovació de l’escultura catalana
Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…