Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Trekorientació
Curses de muntanya i d’orientació
Conjunt de curses d’orientació disputades anualment a Catalunya des del 2003.
Organitzades per l’empresa Drac Actiu, es duen a terme, principalment, en comarques emmarcades dins la ruta del Cister La primera edició tingué lloc al bosc de Poblet En altres edicions també s’hi fan proves als monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i a la serra de Bell-munt, i també a Almenara, Lleida i Vinaròs Amb l’objectiu de convertir-se en una prova de referència de l’esport per a tothom, anualment es disputen entre dues i tres curses, que es divideixen en diferents recorreguts segons el nivell d’exigència tècnica i física
Albert Miralles Berge
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot format a la Unió Esportiva Claret i al planter del Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà a l’ACB la temporada 1999-2000 i jugà set partits La temporada següent fou cedit al DRAC Inca de la LEB i, posteriorment, jugà a l’Ourense 2001-02, al Rimini 2002-03 de la segona categoria italiana –cedit per la Virtus de Bolonya – i als equips italians Roseto Basket 2003-04 i Cantú 2004-05 Retornà a l’ACB amb el Valencia Basket 2005-09 i el Gipuzkoa Basket Club 2009-11, i a Itàlia amb el Pallacanestro Biella 2011-12 El 2012 fitxà per l’Alba Berlin alemany i el 2013 pel Joventut…
Jaume Comerma Pons
Museu Colet
Hoquei sobre herba
Jugador i entrenador d’hoquei sobre herba.
Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara…
Raimon Estrems Casadevall
Escalada
Escalador.
Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en les primeres…
Rieju
RIEJU
Motociclisme
Empresa de motocicletes amb seu a Figueres.
Fou creada el 1934 per Lluís Riera Carré i Jaume Juanola Farrés, que donaren nom a la marca amb les primeres lletres dels seus primers cognoms Començà fabricant bicicletes i accessoris per a motocicletes L’any 1945 fabricà el primer model de motocicleta El 1953 aparegué la primera Rieju 175 cc, de la qual es fabricaren prop de 5000 unitats fins el 1961 L’any 1978 entrà al món de les competicions amb el model d’enduro TT 406, que al llarg dels anys assolí dotze Campionats d’Espanya Els anys 1979 i 1980 aparegué el model Marathon, de cilindrada diferent per a enduro i motocròs, que tingué gran…
Pasqua i primavera
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
Mitologia norrena i celta
Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…
La festa major
Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…
La rondalla
Gènesi i pervivència de la rondalla R Opisso illustrà la portada d’aquest volum, el XV, de l’obra Rondalles Populars , publicat per l’editorial Políglota l’any 1933 Biblioteca de Catalunya L’oralitat, des dels temps més remots, ha estat el principal vehicle de comunicació entre els humans A través de la paraula, els homes i les dones es transmetien les informacions sobre el món material, però també a través de la paraula podien construir un món imaginari, expressar sentiments, records, vivències, inventar històries, intentar explicar allò que els resultava sorprenent o incomprensible Així, la…