Resultats de la cerca

El 1930 promocionà els primers Campionats de Catalunya infantils de natació i el 1931 fou nomenat president del Club Natació Athlètic i tresorer de la Federació Espanyola de Natació Al gener del 1933 fou elegit president de la Federació Catalana de Natació, però no pogué prendre possessió del càrrec a causa de la seva mort prematura També fou vicepresident de la Federació Catalana de Boxa

Adreçada a esquiadors que viuen a una distància de 60 km –antigament eren 25 km–, pretén reunir els practicants que viuen a les grans ciutats i que esquien, generalment, els caps de setmana No hi poden prendre part esquiadors que formen part d’algun equip nacional L’any 2007 es tornà a organitzar després de vint anys d’absència Puntua per al Campionat del Món de Ciutadans, sota la tutela de la Federació Internacional d’Esquí En els seus orígens fou organitzada pel Club d’Esquí Supermolina i després, conjuntament, per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, la Reial Federació Espanyola d’…

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…

Durant la dècada dels anys vuitanta, com a membre de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, participà en l’organització dels Campionats del Món d’esgrima 1985, de bàsquet 1986 i de taekwondo 1987, i de les Copes del Món d’atletisme i escacs 1989 El 1991 fou nomenat director de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, integrat en el programa oficial en qualitat d’esport d’exhibició L’any següent s’incorporà com a gerent a la Federació Catalana de Patinatge i el 1996 passà a ocupar el mateix càrrec a la federació espanyola El 1999 tornà a la…

El catàleg mastològic referit als Països Catalans és una consecució moderna, fins al punt que, en rigor, hom no el pot donar encara 1987 per definitivament establert Coneixem, en efecte, la llista faunística dels nostres mamífers és molt improbable que calgui ferhi addicions en un futur, però no podem precisar, encara, alguns aspectes de detall sobre la seva distribució i altres fenòmens de natura ecològica Però aquesta situació, tot i no ésser òptima, representa un estadi suficient del coneixement i, sobretot, un progrés molt considerable respecte al nivell d’informació de què hom disposava…

Obtenció de mostres de saliva d’un ratpenat cuallarg Tadarida teniotis per a estudiar la possible presència de Lyssavirus , coronavirus o virus de la grip A Marc López Les malalties emergents o reemergents són un dels grans reptes sanitaris que la nostra societat ha d’abordar al segle XXI El 75% de les malalties emergents que han afectat els humans les dues darreres dècades són considerades zoonosi Generalment, una malaltia es considera emergent quan l’agent infecciós que l’origina és desconegut i és la primera vegada que es detecta, o bé sí que és conegut, però apareix en una àrea nova on…

Reproducció d’una de les pàgines cartogràfiques de l’ Atles geològic de Catalunya IGC L’any 2006 es va donar per finalitzada l’elaboració de la primera versió de la Base de dades geològiques 150000 de Catalunya Aquesta base oferia per primer cop informació geològica digital, contínua i homogènia de tot el territori de Catalunya a una escala superior a 1250000 En la seva elaboració es van prendre com a punt de partida els mapes geològics de la sèrie MAGNA acrònim de Mapa Geológico Nacional publicats per l’Instituto Geológico y Minero de España Els continguts d’aquests mapes van ser…

Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià, tot i la…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera És una espècie molt semblant a l’anterior, amb la qual és molt fàcil de confondre Les diferències principals són quan se separen els pèls, la…