Resultats de la cerca

Origen i desenvolupament dels grans grups de rèptils al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber Els rèptils, amb llurs reproducció terrestre, tegument isolant, i independització de l’aigua, representen la colonització completa de la terra ferma D’acord amb el registre fòssil, aparegueren en el Carbonífer superior fa uns 320 milions d’anys aproximadament Els rèptils són un grup més fàcil de caracteritzar que els amfibis, perquè són més homogenis En els primers…

Fou creada el 1934 per Lluís Riera Carré i Jaume Juanola Farrés, que donaren nom a la marca amb les primeres lletres dels seus primers cognoms Començà fabricant bicicletes i accessoris per a motocicletes L’any 1945 fabricà el primer model de motocicleta El 1953 aparegué la primera Rieju 175 cc, de la qual es fabricaren prop de 5000 unitats fins el 1961 L’any 1978 entrà al món de les competicions amb el model d’enduro TT 406, que al llarg dels anys assolí dotze Campionats d’Espanya Els anys 1979 i 1980 aparegué el model Marathon, de cilindrada diferent per a enduro i motocròs, que tingué gran…

Els primers vehicles que circularen sobre la neu foren dissenyats als Estats Units d’Amèrica al començament del segle XX i eren utilitzats per a transportar materials i treballadors en zones rurals El 1927 Carl Eliason patentà el primer model de moto de neu Durant els trenta anys següents aparegueren nous models, fins que el 1959, Joseph-Armand Bombardier, un dels constructors més destacats, patentà la Ski Doo, la primera moto de neu individual moderna A partir dels anys seixanta es multiplicà la producció de motos de neu, que començaren a utilitzar-se amb finalitats recreatives i esportives…

Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…

Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…

Tot i que en una bona part d’Europa la griva cerdana es troba clarament en expansió des del començament d’aquest segle, i s’estén cap a l’W, a la península Ibèrica és una espècie escassa com a hivernant i apareix, sobretot, a la seva meitat septentrional A tota l’àrea mediterrània és un hivernant escàs als territoris continentals i quelcom més rar a les Illes, on apareix irregularment fent invasions ocasionals o irrupcions, segons les més intenses onades de fred que afecten Europa Aquesta mateixa situació és la que es produeix als Països Catalans, encara que la seva raresa va augmentant…

Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…

Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…

El seu naixement institucional se situa l’any 1876, amb la creació a Barcelona de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, tot i que hi ha alguns precedents anteriors a diferents ciutats del nostre país Fou una manifestació del moviment cultural conegut com a Renaixença, que pretenia la recuperació nacional de Catalunya Era precisament amb aquesta finalitat que es feien excursions pel país a la recerca dels elements propis de la identitat nacional, fonamentalment elements de tipus cultural folklore, història, arqueologia, llengua, etc, tot i que en un segon moment també es…

Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…