Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Francesc Ordeig Terricabres
Caça
Caçador.
El 1977 fou nomenat president de la III Federación Regional de Caza, de la qual ja havia estat vocal de la junta directiva El 1981, sota la seva presidència, aquest organisme es convertí en la Federació Catalana de Caça, de la qual esdevingué el primer president Durant el seu mandat, fins el 1986, es promogueren les diferents especialitats de competicions ja existents, però també se n’adoptaren de noves, com els recorreguts de caça També s’inicià l’estudi del conill de bosc per a desenvolupar la vacuna contra la mixomatosi Fou el primer president de la Federació Autonòmica d'…
Unió Excursionista de Catalunya
© NIL BOHIGAS
Excursionisme
Entitat constituïda a Barcelona el 1931 amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona.
Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de…
,
múixing
Lluís Punsola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern consistent a desplaçar-se sobre la neu amb un trineu tirat per gossos nòrdics, principalment malamuts d’Alaska, huskies siberians, gossos de Grenlàndia o samoiedes.
El nom prové del terme marche , utilitzat pels francesos per a arriar els animals de tir i que els anglosaxons adoptaren amb el so mush El conductor del trineu és conegut com múixer Aquest pot menar un tir d’entre vuit i dotze gossos des d’un trineu de dimensions més grans que el que s’utilitza en la pulca, una especialitat en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu en el qual només va el conductor Una variant del múixing és l’esquijòring, en què un o diversos gossos tiren d’un esquiador mitjançant una corda També es pot practicar el múixing sobre terra amb un kart, un tricicle o una…
gimnàstica de trampolí
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies en un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…
Les naus úniques en l’arquitectura del gòtic meridional
Art gòtic
La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…
La projecció a Sardenya i Sicília
Art gòtic
Principals esglésies de Sardenya amb influències catalanes segles XIV-XVI R Coroneo i C Puigferrat El 1297, el papa Bonifaci VIII creà el regnum Sardiniae et Corsicae i el concedí en feu a Jaume II de Catalunya i Aragó Sardenya aleshores era dividida entre el jutjat d’Arborea, l’únic dels regnes medievals sards que pervivia, i els senyors pisans i genovesos El 1323, l’infant Alfons desembarcà a l’illa i es dirigí cap a la Càller pisana per posar-hi setge El 1326 el Castell de Càller es lliurà definitivament als catalans Amb tot, solament a Càller aquest esdeveniment clou el cicle de la…
La catedral de Narbona com a referent directe de les de Barcelona i Girona
Art gòtic
L’auge de l’arquitectura gòtica a Catalunya té el seu parallel, per no dir el seu antecedent, al Llenguadoc, en què, d’ençà de l’any 1270, es reconstrueixen moltes grans esglésies en un llenguatge arquitectònic clarament pres del nord de França Es tracta, sobretot, de les catedrals de Narbona, Carcassona, Tolosa i Rodés, i també de l’església cistercenca de Valmanha i d’algunes esglésies dels ordes mendicants, en especial a Tolosa El fenomen que es presta a la comparació de Catalunya amb el Llenguadoc és, en primer lloc, la ruptura clara i neta amb la tradició romànica Les tipologies i el…
Jean Deschamps i la definició d’una arquitectura gòtica meridional
Art gòtic
Durant l’últim terç del segle XIII, la topografia de l’arquitectura gòtica francesa quedà profundament modificada A l’Illa de França es dugueren a terme pocs projectes nous i les construccions ja començades s’acabaren segons els plànols inicials En canvi, a la perifèria del regne, i sobretot al Llenguadoc, es desenvolupà una intensa activitat arquitectònica, que s’acabà amb la guerra dels Cent Anys Aquest territori, l’antic comtat de Tolosa, fou annexat a la Corona l’any 1229, arran del tractat de Meaux, que havia posat fi a les guerres albigeses Això no obstant, no fou fins al cap de…
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
Les grans esglésies de tres naus
Art gòtic
L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a…