Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Las Cosas de la Náutica
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista de nàutica publicada a Barcelona des del 1978 fins al final del 1982.
Alternava la crònica de les competicions esportives amb articles tècnics de les diferents modalitats de la navegació esportiva, disseny i construcció d’embarcacions A Ballester en fou l’editor director Tingué corresponsalies a França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units D’aparició mensual, oscillava entre 40 i 98 pàgines Publicà alguns números extraordinaris dedicats als salons nàutics realitzats a la ciutat
Josep Company
Esport general
Art
Dibuixant i cartellista.
Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"
Norbert Font Sagué
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907 Des del 1904…
Aeroclub de Lleida
Arxiu Aeroclub de Lleida
Esports aeris
Club d’aviació de Lleida.
Fundat el 1929, el primer president fou Josep Maria Álvarez i Pallàs Els primers vols a Lleida daten del 1911 i foren realitzats pel francès Léonce Garnier També els anys vint Josep Canudas hi realitzà diverses exhibicions aèries, activitats que prosseguiren després de la seva fundació Al maig del 1930 se celebrà el Concurs Nacional d’Aviació, gran festival aeri al qual assistiren pilots com Josep Canudas, Josep Maria Carreras o Guillem Xuclà Els pilots de l’aeroclub volaven habitualment a l’Aeròdrom d’Alfés, tot i que també mantingueren l’activitat a l’Aeròdrom Josep Civit…
esquí artístic i acrobàtic
Esquí
Modalitat d’esquí que combina el descens i l’acrobàcia i valora l’habilitat d’un esquiador a efectuar determinats moviments tècnics com salts i piruetes.
Hi ha cinc especialitats salts acrobàtics o aerial, bamps o mogul, ballet o acroesquí, esquí cros i esquí d’estil lliure o freeskiing Els salts acrobàtics es fan mitjançant un trampolí recobert de neu, que permet fer salts de fins a 6 m d’alçada que poden ser de fins a 20 m per sobre de la zona d’aterratge Els esquiadors executen una sèrie de tombarelles, girs i tirabuixons que són valorats per un jurat Es valora la tècnica d’enlairament, el salt i l’aterratge L’especialitat de bamps consisteix en un descens amb esquís per una pista escarpada de 250 m plena de monticles i clots, en què s’han…
sociologia de l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
Els primers cicles murals de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
La Seu Vella conserva encara avui part de la seva decoració mural més antiga Gràcies a aquestes pintures i a altres de fragmentàries, com les arrencades dels murs de la catedral de la Seu d’Urgell, podem apropar-nos al panorama pictòric del segle XIII català, assolat per grans pèrdues, com ja s’ha fet notar en el capítol introductori d’aquest apartat La capella de Sant Tomàs de la Seu Vella de Lleida, que conserva els murals més antics de la catedral ECSA – T Duran Les restes de la seu lleidatana pertanyen a la capella de Sant Tomàs, la més propera al transsepte de les situades a la nau…
La producció dels forns de vidre catalans
Art gòtic
Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…
L’objecte artístic
Art gòtic
La integració de les arts Joiell del sol i la lluna, situat a la cimera de la vara de la Verge del retaule de l’altar major de la seu de Tortosa Obrat vers els anys 1360-70, mostra, al revers, l’escut del possible donant Arxiu FBedmar D’acord amb la tradició dels estudis de caràcter internacional, les noves formes i maneres artístiques anomenades gòtiques per la història de l’art es manifestaren esplendorosament a París, la capital del regne de França, vers la meitat de la tretzena centúria i es reflectiren en tots els camps de l’activitat artística A partir d’aleshores els mestres destacats…
Les reixes
Art gòtic
Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina