Resultats de la cerca

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des del principi de la dècada de 1960, guanyà la Volta Aèria a Catalunya 1966 acompanyant Julián Bermejo També participà en diverses edicions de la Vuelta Aèria a Espanya El 1971 assumí la secretaria general de l’Aeroclub de Sabadell, càrrec que ostentà durant vint-i-cinc anys Entre altres responsabilitats, fou director de la Volta Aèria a Catalunya El 1973 realitzà l’històric raid aeri de Barcelona a l’illa de Bali acompanyat d’Antoni Almirall Sobrevolà vint-i-nou països amb un avió monomotor i recorregué 32000 km en trenta-nou etapes El…

Fill del pioner de l’aviació catalana Ferran Llàcer, el 1931 es feu soci de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant els primers anys volà acompanyant Jaume Picañol Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, fundà juntament amb altres afeccionats l’Aeroclub de Sabadell 1948 i n’assumí el càrrec de secretari Fou un dels primers alumnes dels cursos de l’escola de pilotatge que s’hi fundà El 1949 participà en la primera Volta a Espanya Collaborà en l’organització del Festival Aeri Internacional de Sabadell 1949 en la fusió amb l’Aeroclub de Barcelona, que creà l’Aeroclub…

La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de…

Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…

Els grups del Sant Sepulcre o Sants Enterraments són una interpretació escultòrica de l’enterrament de Jesús que arriba a constituir una de les expressions més característiques de la imatgeria del gòtic tardà i de la pietat de la baixa edat mitjana Difosos arreu d’Europa –particularment entre França, els Països Baixos i l’Alemanya occidental– també tenen una presència força significativa a l’Europa meridional i particularment a Catalunya, on apareixen durant els segles del gòtic i persisteixen, amb diverses variants iconogràfiques i tipològiques, fins a l’època contemporània Es coneixen, al…

Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…

Rosassa de la façana principal de la catedral de Tarragona A l’últim quart del segle XIII es va emprendre la construcció de la façana de ponent de la catedral de Tarragona Era la primera vegada que a Catalunya es bastia una façana en estil plenament gòtic Per construir-ne la rosassa, el seu autor, el mestre Bartomeu de Girona, va seguir un model derivat de les rosasses de les catedrals franceses del gòtic radiant, la disposició radial de les quals a partir d’un centre lobulat ha donat nom precisament a aquest període de l’art gòtic La traça de la rosassa de Tarragona devia inspirar les d’…

Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…

Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i l’Anunciació, a banda i…

L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…