Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Editorial Alpina
Excursionisme
Editorial catalana especialitzada en temàtica excursionista.
Es creà el 6 de febrer de 1946 i fou la primera editorial de l’Estat que es dedicà a la divulgació de cartografia excursionista Impulsada per Salvador Llobet, Noel Llopis i Josep Maria Puchades, primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Tot i que està centrada en la publicació de mapes i guies de muntanya, el seu catàleg també conté manuals, llibres de gran format, calendaris i llibres de narrativa, tots ells relacionats amb la muntanya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicalment de color taronja, es feren molt populars Els últims anys s’ha…
esquí adaptat

Manuel Buendía (esquerra), medallista olímpic d’esquí adaptat
Arxiu M. Buendía
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual que consisteix a lliscar sobre la neu.
Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…
gimnàstica acrobàtica

Quartet masculí de gimnàstica acrobàtica
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició, també coneguda com acrosport, consistent a executar una sèrie de figures en equilibri i elements acrobàtics sobre una superfície de 12 × 12 m.
Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
futbol

L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…
1789-1840: Canvi institucional i el creixement econòmic
Introducció Ban de la Junta Superior de Sanitat Epidèmia de febre groga de Catalunya, 1821 L’epidèmia de febre groga el 1821 A l’inici del segle XIX, Catalunya presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerres se succeïen A l’acabament del segle XVIII i a l’inici del XIX la població de Catalunya, com la de la resta dels territoris peninsulars i la d’una gran part del continent europeu, presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerra se succeïen i haurien fet creure en una immediata fractura en la trajectòria ascendent que venia mostrant la població durant cent…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…
Les finances: l'hegemonia de la banca forastera
Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…
La producció agrícola i ramadera
A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…