Resultats de la cerca

S’especialitzà en la publicació d’obres didacticohistòriques Fou deixeble de F Valls i Taberner i de F Martorell als Estudis Universitaris Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 L’amistat amb J Vicens i Vives –que condicionà bona part de la seva tasca d’historiador– es forjà durant el debat que aquest mantingué, l’any 1935, amb A Rovira i Virgili Bagué hi intervingué defensant les aspiracions de la nova generació de la historiografia catalana Durant els anys de la guerra civil, promogué la recerca i l’ensenyament de la història de Catalunya a través del Seminari…

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

No assolí un rol destacat durant la Transició, però subsistí fins el 1985, en què se’n féu càrrec José Antonio Segurado A Catalunya, on incorporà la Unión Liberal desembre de 1984, Xavier Garriga en fouel president i Juan Carlos Giménez-Salinas el secretari general Formà part de la Coalición Popular, amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular, i quan aquella es desintegrà 1986-1987, els dos diputats del PL català, Nicolás de Salas al Congrés i Xavier Garriga al Parlament de Catalunya s’incorporaren a Convergència Democràtica de Catalunya , on tractaren de formar un grup d’opinió…

A Catalunya es formà a finals d’aquell any sota la direcció de Xavier Garriga Jové diputat al Parlament a partir de l’abril de 1984 S’incorporà a la Coalición Popular juntament amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular Al desembre de 1984 es fusionà amb el Partido Liberal

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No consta que…

Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants foren…

Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la UB, els seus mestres foren M Milà i Fontanals, J Rubió i Ors i FX Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i de la qual fou professor 1876-77 més tard…

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…

En les eleccions municipals de 1991 obtingué 2204 vots 36,8%, 7 regidors i 2 consellers comarcals al Garraf en les eleccions municipals de 1995 obtingué 3145 vots 37,8% i 7 regidors En les eleccions municipals de 1999 concorregué integrat en l’Entesa pel Progrés Municipal i obtingué 2970 vots 33,7% i 7 regidors

Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari municipal Constava de…