Resultats de la cerca

Sense por de sorprendre voldria afirmar, per introduir aquest text, que la cultura artística de la darreria del segle XX potser no existiria sense comunicació i mediatització O, més ben dit, que sense aquesta materialització de cara al públic la cultura artística potser només seria un residu destinat al plaer individual i solitari d’una elit introvertida i poc oberta al món de la vida de cada dia Ens agradi o no, avui, a un director de museu, d’art o de qualsevol altra cosa, sobretot als Estats Units, se li exiigeix molt més de generar recursos econòmics i mediàtics que no pas de conèixer l’…

L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…

L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…

Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…

A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic,…

La seva trajectòria fixà els termes estratègics i la retòrica del “separatisme” com deien ells mateixos durant més de dues dècades La participació de la Lliga Regionalista en el Govern de concentració de Maura 1921-1922 accentuà les seves tensions internes i provocà l’escissió del catalanisme entre regionalistes i nacionalistes El diputat Francesc Macià afiliat a la Lliga fins el 1912 ho aprofità per retrobar antics seguidors de la Federació Democràtica Nacionalista FDN i renovar l’orientació d’aquest partit Després de presentar sense èxit les seves tesis “militaristes” en la…

El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…

Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols En…