Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Democracia Nacional
Partit polític
Formació política d’àmbit estatal creada a Madrid el mateix dia que es dissolgueren les Juntas Españolas [JJ.EE.] (29/I/1995), per antics militants d’aquest partit i d’altres de procedència diversa (Círculo Español de Amigos de Europa, Frente Nacional, Nación Joven, Acción Radical).
És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents…
Bandera Roja
Partit polític
Organització política comunista constituïda a Barcelona el 1968. Els seus orígens se situen en un grup d’universitaris, aplegat al voltant de Jordi Borja, que treballaven dins del grup Unidad, escindit del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC], del qual se separaren quan aquell es constituí en Partit Comunista d’Espanya (Internacional).
El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…
Les danses cerimonials
S’entén per danses cerimonials aquelles que imprimeixen solemnitat festiva i cerimonial als moviments acostumen a celebrar-se amb motiu de la presa de possessió d’algun càrrec de responsabilitat en l’entitat organitzadora de la dansa, o bé són presidides pels membres més representatius de l’entitat Aquestes danses acostumen a exhibir certs rituals d’obertura, que poden ser executats per una parella o més, que actuen d’oficiants de l’acte són els anomenats «capdansers» Tant la música com la coreografia i la indumentària dels balladors participen d’una atmosfera de gentilesa, galanteig i…
Dels treballs artesans a la indústria moderna
Els antecedents immediats del disseny industrial es troben als models utilitzats des del final del segle XVIII i, sobretot, a partir de la Revolució Industrial, en el segon terç del segle XIX Cal remarcar la creació, el 1775, de l’Escuela Gratuita de Diseño per la Junta Particular de Comercio, destinada a formar dibuixants d’indianes, i la publicació en dos volums, el 1857 i el 1859, de l’ Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes industriales , de Lluís Rigalt Al llarg del segle XIX, els dissenys, igual que el que passava a l’arquitectura i l’art en general, es van caracteritzar per un…
Renaixement i Barroc. Arquitectura civil i urbanisme
Introducció L’arquitectura i l’urbanisme del període del Renaixement i del Barroc a Catalunya són els subjectes del present estudi S’ha abordat partint de la base que ambdós termes responen a moviments importats –aliens–, aplicats a una cronologia que, formalment i conceptualment, pot adaptar-se amb més o menys precisió a Catalunya al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII S’ha convertit en un lloc comú començar totes les revisions de l’art del Renaixement i del Barroc a Catalunya esmentant el baix concepte que en el passat s’ha tingut d’aquests períodes artístics, que s’ha atribuït al…
El primer art romànic
L’arquitectura romànica a Catalunya , obra de Puig i Cadafalch, que va comptar amb la collaboració d’A de Falguera i J Goday, i publicada entre els anys 1909 i 1918, va suposar un treball de primera mà de catalogació, reconeixement i ordenació que va permetre escriure una història coherent Aquesta obra esdevindria la pauta per a futures investigacions i a la vegada un catàleg monumental de l’arquitectura romànica catalana des dels orígens fins ben entrada l’Edat Mitjana Amb un mètode comparatiu, i seguint el positivisme històric del moment, Puig i Cadafalch definia l’arquitectura del primer…
Hipòtesis de futur
Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme Com es conservarà l’art català d’avui El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni La cultura patrimonial no és fixa ni estable Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política Aquest és el sentit del nostre temps Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització durant els…
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…
Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII
Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu Vella de Lleida…
El mosaic antic i medieval
El mosaic en l’antiguitat El mosaic és encara, a Catalunya, força desconegut Tant si es tracta de l’estudi dels paviments antics com dels medievals, es troba a faltar el desenvolupament que ha tingut en altres països com ara França, Itàlia, Alemanya o Suïssa, que passaria per la continuació de l’imprescindible corpus de les obres conservades i de les documentades, com a base de qualsevol investigació sobre aquesta tècnica D’altra banda, però, l’estat de conservació de molts d’aquests mosaics, força desigual, dificulta encara més qualsevol investigació o estudi que se’n vulgui fer La mateixa…