Resultats de la cerca

Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…

El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…

El 22 de juliol de l’any 1617, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Tena Guadix – Tortosa 1622, bisbe de Tortosa diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Manresa domiciliat a Barcelona diputat reial Miquel Cerdà, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pau Pla, ardiaca del Penedès i canonge de Barcelona oïdor militar Bonaventura Muntaner, donzell domiciliat a Cervera oïdor reial Pere Batlle, ciutadà de Girona Lluís de Tena estudià a la universitat d’Alcalá de Henares, on obtingué el doctorat i ocupà les càtedres…

El 22 de juliol de l’any 1563, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem Caçador, bisbe de Barcelona no jurà el càrrec diputat militar Joan Francesc de Calders i d’Alentorn, baró de Segur i senyor de Cervera diputat reial Francesc Torrelles, domiciliat a Perpinyà oïdor eclesiàstic Miquel Joan d’Olzinelles i d’Hospital, canonge de la seu de Lleida diputat reial Jaumot d’Alemany i Madrigal, senyor de Bellpuig diputat reial Tomàs Taularí, burgès de Perpinyà Guillem Caçador Vic 1510 – Barcelona 1570, bisbe de Barcelona, extret per al càrrec…

Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…

El 22 de juliol de l’any 1668, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pagès i Vallgornera Segle XVII, prior claustral de la seu de Tortosa diputat militar Tomàs Nogués, mossèn, de Lleida diputat reial Pere Orient, ciutadà honrat de Barcelona i Tortosa oïdor eclesiàstic Dídac Morer, canonge d’Urgell oïdor militar Miquel de Pallarès i de Monjo, donzell de Barcelona oïdor reial Francesc Boneu, ciutadà de Barcelona Joan Pagès, prior claustral, paborde i canonge de Tortosa, sembla provenir de la família dels barons de Sant Joan de Pladecorts,…

El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’Àger era fill d’Onofre d’Àger…