Resultats de la cerca

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987…

El congrés de Bilbao del PCEU al març de 1981 fou considerat illegítim per una part del partit i, com a conseqüència, es produí la seva ruptura en dues branques, que mantingueren el mateix nom Un sector liderat per Carlos Delgado participà el 1984 en la Coalición de la Unidad de los Comunistas, amb el Movimiento de Recuperación del Partido Comunista de España, les Células Comunistas i el Partit dels Comunistes de Catalunya , al qual s’acabà incorporant Aquest grup edità Mundo Obrero y Comunista i La Voz Comunista L’altre sector, liderat per Fèlix Valero i Carlos Tuya, edità…

Amb seu a Barcelona, assajà fallidament de convertir-se en partit legalitzà el Partido Popular Alternativo, impulsat per Bau i Fernando Bueno, que edità dos números de Realidad entre el 1985 i el 1986 i també impulsà la creació d’un “front antisistema” Es caracteritzà pel fet de criticar durament l’extrema dreta “tradicional” representada per Fuerza Nueva i formacions afins i difondre un neonazisme rupturista amb l’ortodòxia “naziwagneriana” de CEDADE i el seu aïllament de la política activa Així, donà un nou tractament a temes com la immigració, el racisme i la “qüestió nacional” denuncià la…

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero d’…

Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’extrema…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…

Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre de la peça,…

La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…

Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…