Resultats de la cerca

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral era “la otra…

Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la…

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic,…

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

Els assistents, convocats pel notari Blas Piñar, discutiren “un plan de renovación en los ejercitantes para clarificar ideas con una visión sobrenatural y, , poder proyectarlas sobre los demás en una especie de fervoroso contagio, para luchar contra las fuerzas del mal a escala universal” Pel maig de 1966 es constituí Fuerza Nueva Editorial, que publicà la revista del mateix títol al gener de 1967 La creació d’FN fou una manifestació emblemàtica de la configuració de l’anomenat “búnquer” la mobilització creixent de sectors que preconitzaven un rearmament ideològic del franquisme davant els…

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…

Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…