Resultats de la cerca

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio…

Ingressà al monestir de  Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics  celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis…

Fou el deixeble predilecte d’ Eugène Ysaÿe , el qual permeté que toqués al quartet que duia el seu nom Quartet Ysaÿe entre el 1888 i el 1894 Posteriorment 1894-96 ocupà el lloc de primer violí de la Societat Nacional de París El 1895 es traslladà a Barcelona amb el seu propi quartet, fundat l’any anterior S’establí el 1896 contractat per la Societat Catalana de Concerts , amb la qual executà a Barcelona el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga A de Greef El 1896 també actuà a Mallorca amb la collaboració d’Enric Granados L’any 1897 fundà i dirigí, fins al 1905, la…

Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies…

El seu pare, Mehli Mehta, fou el fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai Inicià els estudis de medicina, però aviat abandonà la carrera per dedicar-se exclusivament a la música Entre el 1954 i el 1960 estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i posteriorment amplià la seva formació a Siena i a Tanglewood Fou deixeble de Hans Swarowsky El 1958 guanyà un premi de direcció orquestral a Liverpool i començà a dirigir a Bèlgica i a Iugoslàvia El 1961 fou contractat com a director associat de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, de la qual fou director artístic 1961-78 El 1962…

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…