Resultats de la cerca

Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós  medieval als Països Catalans , 1984  Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx  També és autor d’una Història del teatre català vol I, 2007…

Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català, investigà…

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, on impartí gramàtica 1565-66, 1572-73 Divulgada l’obra d’Erasme, malgrat la censura de la Inquisició, estigué vinculat al cercle del catedràtic d’oratòria Deci Edità versions llatines de Buda, les dels Luciani Dialogos 1550, d’Erasme,i altres obres com Epitome copiae verborum 1552, De civitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 1554 i Epitomem in Hadriani Cardinalis 1554 També publicà uns Opuscula moralia de Plutarc 1550 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició…

És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta, el del…

Vida i obra Beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries pera efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça ver-sificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginyverbal notable—, així com pel seu anticultisme militant, i, sovint, pel seu…

Vida i obra Advocat de professió, exercí a Cadis i Madrid Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics, el més important dels quals fou Valencia antigua y moderna inèdit fins el 1923, on recollí dades de tot tipus sobre la ciutat També redactà una Biografía pictórica valentina 1930-36 en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians En català confegí uns Adagis proverbials perduts, algunes composicions en vers, un Catàlogo i descripció dels pardals de l’Albufera de València València 1795 i un Catàlogo dels peixos que es…

Vida i obra Donzell i membre de l’oligarquia tortosina, dugué a terme la màxima aspiració de molts dels intellectuals renaixentistes del moment intervenir activament en el regiment de la cosa pública Ocupà càrrecs de responsabilitat política en l’administració municipal de Tortosa 1544-60, representà la ciutat davant l’Audiència, diverses vegades fou convocat a corts i segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià També fou un personatge inquiet i polèmic, plenament immers en les bandositats nobiliàries, especialment crític amb el bisbe de Tortosa Ferran de Lloaces, víctima…

Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…