Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Samuel Gili i Gaya
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Filòleg i gramàtic.
Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix…
,
Ramon Domènec Perés i Perés
Literatura catalana
Poeta, crític literari i traductor.
Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba de pare català, senyor de Lloselles, i de mare mexicana, que es traslladà 1868 a Barcelona, on estudià dret Amb Lluís ↑ López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe “La Gaviota”, d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme al simbolisme, que implicava voluntat d’autenticitat i de realisme, i de crítica rigorosa i exigent amb la pròpia cultura El 1884 viatjà a…
Juli Guillen i Tato
Historiografia catalana
Historiador i militar. Ingressà a la marina, on fou contraalmirall.
Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de distinción 1958,…
Alfons Par i Tusquets
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’…
,
Pere Joan Rejaule i Rubio
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana…
,
Joan Sempere i Guarinos
Historiografia catalana
Advocat, escriptor i erudit.
Estudià retòrica, filosofia, teologia i dret al Seminari i Universitat d’Oriola Fiscal del Tribunal Suprem de Justícia a Madrid, durant la guerra del Francès fou detingut per afrancesat Exiliat a Bordeus, escriví Histoire des Cortes d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834 El 1826 tornà a Elda, on romangué la resta de la seva vida D’entre la seva prolífica bibliografia, en la qual mostrà el seu caràcter d’illustrat, atent als corrents intelectuals europeus del moment, abunden les obres de tipus històric Ensayo de una biblioteca española de los mejores…
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico…
Johannes Fastenrath
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus Impressionat…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
José María Jover Zamora
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en història moderna i contemporània d’Espanya.
Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina