Resultats de la cerca

Els Llaudet Josep Maria Llaudet i Bou tenia des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX una fàbrica de rentatge i blanqueig de rebuigs de cotó destinada a netejar màquines al Poblenou, incorporat aleshores al terme de Sant Martí de Provençals Al carrer de la Riereta de Barcelona hi tenia el despatx, un magatzem de borres de cotó com també una fabriqueta de trenes de jute i cànem per a fer espardenyes al carrer de Carretes, núm 43, a nom propi, a nom de Llaudet i Companyia i com a Llaudet i Solanas Al començament de l’any 1939 i en retirar-se les tropes republicanes la fàbrica fou…

Vida i obra Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist…

Vida i obra Es dedicà també al periodisme i a la crítica d’art D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles decrítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a redactor i crític artístic Amb Rusiñol, evolucionà cap al…

Vida i obra Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més…

Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894, Historia de San Pedro de Casserras 1867 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del Martiri de sant Sever, bisbe de Barcelona , i colleccionà una abundosa mostra de goigs, gènere que ell mateix…

Catedràtic de retòrica del Seminari de Vic Compongué diverses crides en vers per a les festes dels sants Llucià i Marcià, patrons de Vic concretament, per a les del 1799, el 1802 i el 1806, i altres poesies en català, de vegades sota el pseudònim de Dr Estrany Es relacionà amb el poeta Marià ↑ Torrent i Vinyes , amb el qual intercanviava composicions La seva producció, generalment de caràcter burlesc, es conserva al ms 308 de la BC i a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic

Vida i obra Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956 És autor de llibres de poesia Única amor , 1945, i Petita vall , 1946 de monografies històriques com La vella Andorra vista per mossèn Cinto 1959, Les abadesses de Sant Joan 1965, Missió de Catalunya i Occitània premi Rei en Pere 1978, editada el 1998 i Procés i projecció de l’obra de…

Desenvolupament enciclopèdic N’és l’element essencial una balada, probablement nascuda al final del s XVI al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 la interpretà com una expressió del sentiment collectiu de justícia Arnau ha trencat el pacte amb els mossos i ho paga eternament però també ha estat vista com una plasmació de l’…

La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…

Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…