Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en…

Desenvolupament enciclopèdic En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avellí Artís-Gener 1912 – 2000, més conegut pel seu nom de ploma, Tísner , reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil Espanyola En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adeu a la pàtria, camí de l’exili En el tercer volum hi aplegà l’experiència del primer exili a…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una espècie de galeria de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Així, es tracta d’una sèrie de retrats, en total en són seixanta, d’un ampli espectre de la societat del seu temps El factor que determina la tria és, d’una banda, el paper rellevant dels personatges, però al mateix temps, d’altra banda, el relativisme i l’arbitrarietat Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que…

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…

El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…

Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…