Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Maria Ibars i Ibars
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narradora.
Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Collaborà a “Las Provincias”, “El Vers Valencià”, “Pensat i Fet”, “L’Altar del Mercat”, “Glorieta”, “Sicània” i “La Marina” També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuit-centistes la…
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928 publicà Elegies , amb el referent modèlic d’Ausiàs Marc i…
Francesc Almela i Vives
Literatura catalana
Poeta, erudit, bibliòfil i periodista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921 un dels fundadors de “Taula de Lletres Valencianes” 1927 i director dels tres darrers números de la revista director de “Nostra Novella” 1930-31 director numerari del Centre de Cultura Valenciana 1935, i collaborador a la premsa barcelonina, valenciana i madrilenya, entre altres activitats Publicà nombroses obres erudites,…
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Poeta i traductora.
Vida i obra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a “Penedès” poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el 1925, en ocupar…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Idil·lis
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’…
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs,…
La població total
La representació de la població mundial que es proposa en aquest mapa atribueix a cada país una superfície proporcional al volum de la seva població Els colors indiquen la taxa de creixement anual mitjà de la població al llarg del període 1975-2000 El pes del bloc sud i de l’est asiàtic en la població mundial és espectacular S’ha de remarcar també que, a causa del seu fort creixement, la població de l’Àfrica sobrepassa avui la d’Europa, tot i que es mantenen les taxes de mortalitat elevades, i malgrat la davallada de l’esperança de vida que afecta diversos estats, els quals han de fer front a…
Les polítiques de recerca
Les polítiques de recerca i desenvolupament R+D o de recerca, desenvolupament i innovació R+D+I han pres un particular protagonisme els darrers anys en molts estats com a instruments importants de creació de riquesa i de millora de la qualitat de vida dels ciutadans Aquest protagonisme recent explica en part les moltes llacunes d’informació, ja que les estadístiques directes sobre indicadors d’aquestes polítiques són encara escasses i manquen en molts estats, fins i tot en alguns dels més desenvolupats Aquest mapa sintetitza dues variables significatives de l’atenció que cada Estat dedica a…
Els infants
Una de les variables més importants per les repercussions que té sobre la dinàmica demogràfica, a part la del sexe, és sobretot la de l’edat Malgrat les deficiències que ofereixen les fonts informatives sobre aquest indicador, es pot constatar l’existència d’importants desigualtats espacials, que en l’àmbit mundial ens permeten la diferenciació entre països vells i països joves En general, als estats del Tercer Món, la població jove menor de 15 anys supera el 35% de la població total, mentre que als països desenvolupats aquesta se situa per sota del 25% El factor que explica les desigualtats…