Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Addenda als procariotes
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses
El visó europeu
El 1989 es va trobar ofegat en un gànguil de la punta de la Banya delta de l’Ebre un mascle de visó europeu Mustela lutreola Aquesta fou la primera citació al terrritori català d’aquest mustèlid que es troba amenaçat a tot Europa i del qual resta una petita població al nord i centre d’Espanya i al sud-oest de França Des de la conca alta de l’Ebre, tot resseguint el riu, de tant en tant baixen alguns exemplars fins a Catalunya Durant la dècada de 1990 es van trobar alguns indicis més d’aquesta espècie i dos exemplars atropellats La pèrdua d’hàbitat, la contaminació de l’aigua, una població…
El llop
El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del…
El ratpenat d’Escalera
El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai té lleugeres diferències respecte al ratpenat de Natterer M nattereri Marc López El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai era considerat i anomenat ratpenat de Natterer M nattereri fins fa pocs anys Cap al principi del segle XXI, gràcies a diferents estudis de biologia molecular, s’han pogut diferenciar clarament l’un de l’altre Tanmateix, el 1904 el científic Àngel Cabrera ja havia trobat petites diferències entre les ratapinyades que hom considerava M nattereri Les seves observacions i estudis el van portar a proposar una diferenciació, que…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…
Bacteris i arqueus al medi planctònic
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
La biologia de la conservació de la flora
L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines…
Un ascidi invasor: Microcosmus squamiger
Exemplars de Microcosmus squamiger en els quals s’aprecien les bandes clares i fosques dels sifons Aquesta espècie es diferencia d’altres del mateix gènere presents a la Mediterrània per la mida, ja que no sol passar de 5 cm de llargada, mentre que M sabatieri i M polymorphus són força més grans Charles Griffiths L’espècie Microcosmus squamiger va ser descrita per primera vegada l’any 1927, a partir de mostres d’Austràlia No obstant això, els últims cinquanta anys s’ha propagat per tot el món ha establert poblacions a les costes del sud i el sud-est d’Àfrica, el sud de l’índia i el sud-oest…
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina