Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Els condicionaments d’una població en expansió
Els resultats de la reconstrucció de la població d’Anglaterra des del començament dels registres parroquials fins al primer cens del 1871 han canviat la manera d’estudiar les poblacions europees d’antic règim Ara l’atenció se centra més en els possibles canvis pel que fa a la fecunditat, i sobretot a la nupcialitat, ja que, com ha mostrat el cas anglès, aquests podien ser el principal determinant del creixement de la població Els canvis a mitjà termini de la mortalitat, comparats amb els de la fecunditat, semblen ara menys importants del que en un principi s’havia cregut Fins i tot, la…
La difícil recuperació d’una Europa dividida
Al maig del 1945, Europa es trobava en plena ruïna econòmica i amb el difícil repte de reconstituir-se moralment i políticament Gran part del continent, de fet, es trobava devastada Els principals centres industrials, així com la xarxa de comunicacions, sobretot a l’Europa central, havien estat destruïts gairebé del tot La capacitat de producció del conjunt de la indústria del continent estava, aquell any de 1945, per sota de la meitat dels índexs de preguerra I, a més, hi havia greus problemes fins i tot per a sobreviure, a causa de les grans dificultats per a proveir de productes…
Una cultura campaniforme?
Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental, que abasta els Països…
Una nova època daurada dels castells
Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’…
Alfred Bosch i Pascual
![](/sites/default/files/media/FOTO2/alfred-bosch.jpg)
Alfred Bosch i Pascual
© Congreso de los Diputados
Historiografia
Literatura catalana
Política
Escriptor, periodista, historiador, activista i polític.
Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…
,
Les societats agràries a l’època de la revolució
Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…
La localització de la vella indústria
Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
Pilar Rahola i Martínez
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Rahola.jpg)
Pilar Rahola i Martínez
Literatura
Escriptora, periodista i política.
Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País , El Periódico de Catalunya i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tant culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final…
,