Resultats de la cerca

Vida i obra Liberal i membre d’una important família de comerciants, fou advocat i intervingué de jove en política Vinculat al cercle de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , collaborà en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento 1832 i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones 1834, amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic Publicà la novella èpica en vers Los…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…

Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels Jocs Florals de Barcelona, que Almirall presidí aquell any L’assaig és la primera exposició sistemàtica del catalanisme com a doctrina política estructurada, més enllà del pur sentiment Amb plantejaments predominantment positivistes, s’hi teoritza el particularisme, centrat en el cas català, però amb referents internacionals, i es fa balanç de la seva evolució L’estil sol ser fluid i contundent, tot i que, en el pròleg, l’autor confessa que l’escriví només en dos mesos, a fi que fos publicat coincidint amb la seva presidència dels Jocs Florals, i s’…

Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El Siglo Literario…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…

Tensió social i aixecament militar Cartell del PSUC emès durant la guerra civil Com acabem de veure en l’últim apartat del darrer capítol, durant els vint anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va patir una situació de forta tensió política i social i hi van sovintejar els conflictes entre empresaris i treballadors Aquesta tensió i aquests conflictes cal situar-los, naturalment, en el marc d’una societat capitalista en la qual la diferenciació entre aquells qui controlaven els mitjans de producció i els treballadors industrials i agraris era especialment aguda El cas català…

Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…

La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…

Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…

Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…