Resultats de la cerca

Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novelles Àngela 1894, La Dolors 1897, L’hereu del molí 1897 i Pel maig 1898, totes en la línia del ruralisme vuitcentista El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any íntimes 1902 El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli 1925, novella curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint També es dedicà a la traducció Shakespeare Tot va bé si acaba bé , 1909,…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe, quaranta-sis…

Desenvolupament enciclopèdic Com a justificació de la seva vocació d’artista pur —i més que com una autobiografia real—, l’autor presenta en aquesta elegia del món rural en desaparició la pròpia adolescència al mas patern, sentida i descrita com un paradís perdut Innocenci Aspriu freqüenta des d’infant els turons i boscos del mas Aspriu, a L’Esparra Hi sent descloure la sensualitat i contempla i sublima els misteris de la natura A instàncies familiars prova de fer-se enginyer a Barcelona, però fracassa i soenamora d’Eugènia, la dispesera, treballadora, pacient i plena de bonesa Rere un…

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’…

Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol   i Fígaro , i a…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere ,  Bartomeu ,  Josep  i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…

És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…