Resultats de la cerca

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el senyor Esteve, un comerciant arquetípic de la petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar, que havia fundat el seu avi el 1830 L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils La Puntual i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet Aquest darrer personatge, amb la seva…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents reedicions parcials…

La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà…

Es tracta d’una adaptació dels primers episodis de la novella francesa Mort del rei Artús , del segle XIII, que l’autor ofereix d’una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampullós i pedant Bibliografia Riquer, M de ed 19841 Gras, mossèn Tragèdia de Lançalot Barcelona, Quaderns Crema

Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…

L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor,  Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…

L’obra Hom l’atribuí primer a un inexistent Josep Fontaner, del segle XVII posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caràcter romàntic Sigui com vulgui, sembla ser obra d’una persona exiliada És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes el seu conjunt, però, té força originalitat i dignitat D’una…

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de lletres entre els…