Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Manuel Fuster i Membrado
Literatura
Historiografia catalana
Cronista.
Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, centrat en els germans Gregori i Joan Antoni Maians , esdevingué llibreter És pare de Just Pastor Fuster i Taronger Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars,…
,
Martí de Viciana
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…
,
Josep Escrig i Martínez
Història
Història del dret
Lingüística i sociolingüística
Advocat i lexicògraf.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després i publicat el…
, ,
Francesc Tegell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius El Poema anafòric , de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720 cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat L’encapçala un pròleg en…
,
Teresa Juvé i Acero

Teresa Juvé i Acero
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora i pedagoga.
Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…
,
Rafael Gay de Montellà
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, jurisconsult i escriptor.
Es llicencià en dret el 1904 Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i s’afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Escriví sobre règim d’aigües, assegurances marítimes, legislació bancària, societats anònimes i de responsabilitat limitada i legislació aeronàutica Prontuario de la jurisprudencia mercantil 1924, La vida financera de les societats mercantils 1928, Tratado de la legislación comercial española 1930, Código de Comercio español comentado 1936, Autarquia 1940 i…
,
Blai Bonet i Rigo
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de…
,
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Obra en forma de diàleg, és dividida en quatre parts En la primera, l’autor que era empresonat al Castell Nou de Barcelona, acusat de trair i d’haver causat la mort sobtada del rei Joan I —sense que pogués fer confessió ni rebre els auxilis necessaris com a cristià—, explica que se li aparegueren en somnis el rei Joan I acompanyat de dos personatges, ocells i gossos de caça L’autor, antic secretari del monarca, li prega que li expliqui què és l’esperit i que li demostri la immortalitat, en la qual Metge diu no creure El rei li replica amb una demostració racional de l’existència de l’ànima…
,
Just Pastor Fuster i Taronger
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf, llibreter i erudit.
Vida i obra Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado , al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli illustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar — Gregori i Joan Antoni —, dins el qual hi havia Francesc Vicent Pérez i Baier , Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo , entre d’altres Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, i en concret per la…
, ,
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…
, ,