Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans  1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc  i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1969-72 El…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…

Vida i obra De família pagesa, de tradició carlina, el 1877 entrà al seminari de Palma De bon començament, s’interessà també per la literatura i la llengua catalanes i des del 1880 collaborà en el setmanari popular “La Ignorància” El 1880 i el 1881 obtingué els primers premis literaris i a partir del 1884 va començar a la premsa local les campanyes integristes que li donaren una fama de polemista terrible i incansable Ordenat de sacerdot el 1886, fou coadjutor de la parròquia de Manacor i el 1888 el bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament…

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…