Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret civil a València 1760 Installat a Madrid, fou escrivent 1766 i bibliotecari 1777 a la Biblioteca Real i ocupà importants càrrecs oficials d’estat El 1775 ingressàa l’Academia de la Historia Influït per Manuel Martí, Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar, i per la metodologia del criticisme històric, es dedicà a l’edició crítica de textos d’accés difícil i de gran valor literari, bàsicament en el camp de l’humanisme llatí, de les lletres castellanes i de la història Entre d’altres, publicà De Aphrodisio expugnato , de Joan…

Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798 Detingué càrrecs a Madrid i, durant la guerra del Francès, a Cadis Fou nomenat arxiver 1814 i director 1818 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’ordenà i catalogà, s’oposà al seu trasllat a Madrid amb un pamflet editat el 1821 amb el pseudònim de Félix Fluralbo , l’enriquí amb diversos fons i en divulgà el contingut, amb estudis i edicions, que responen al criticisme setcentista Amb la finalitat de…

Vida i obra Regidor perpetu de l’Ajuntament de Barcelona des del 1744 El títol de marquès de Llió li fou concedit per Lluís XV de França el 1749 i revalidat per Ferran VI el 1752 Estudià a Barcelona i després emprengué una sèrie de viatges per Europa, dels quals deixà una relació escrita que no conservem El 1729 figura entre els membres que constitueixen l’Acadèmia de Barcelona, dins la qual fou una figura important aconseguí que Ferran VI n’aprovés els estatuts 1752, tingué molt a veure amb l’embranzida que experimentà la institució aquests anys i fou autor d’un destacat treball sobre…

Vida i obra Estudià arts i teologia a València, però no es volgué graduar El 1686 anà a Roma, on treballà intensament en biblioteques i acadèmies la dels Infecundi i la dels Arcades i es doctorà en dret civil i canònic Bibliotecari 1688 del cardenal Sáenz de Aguirre, collaborà amb ell en l’edició de la Collectio maxima conciliorum Hispaniae 1693, i corregí i publicà la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, de Nicolás Antonio A Roma aprengué idiomes clàssics i moderns, arqueologia, epigrafia i numismàtica, i es relacionà amb importants erudits Nomenat degà de la collegiata d’Alacant, tornà al País…

Vida i obra Pel caràcter austriacista de la seva família hagué d’estudiar llatí i retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles El 1713 tornà a València, i ingressà a la universitat, on estudià dret i filosofia Hi feu estreta amistat amb la intellectualitat valenciana més reformista, al marge de la universitat El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València, però l’abandonà el 1733 Llavors passà a Madrid, en ser nomenat bibliotecari reial allà redactà una Carta = Pensamientos literarios adreçada al…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…