Resultats de la cerca

A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Professor de llengua grega i llengua catalana a la Universitat de Girona 1969-72, membre del Consell d’Ensenyament del Català, inspector de català i membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de l’ensenyament del català durant els difícils anys de la represa democràtica Catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i posteriorment professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou també el traductor d’Isòcrates 1971, 1980, 1991 i 1999 a la Fundació Bernat Metge Publicà, en un català exemplar, versions divulgatives de Sòfocles Èdip rei , 1989, i Antígona , 1993 i Hesíode…

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica apassionada 1985, El pujolisme i…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 Collaborà en la premsa catòlica de l’època, especialment a “Catalunya Social” 1921, i fou un dels impulsors a Catalunya de la democràcia cristiana com a inspirador d’Unió Democràtica de Catalunya, a més de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, un volum de Discursos de…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou president de la…

Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica CEFID, vinculat a la mateixa universitat Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista 1936-1939 1994 Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura catalana en el…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo  i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou  L’…