Resultats de la cerca

Jesuïta 1759, després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia Amb JB ↑ Colomers i M ↑ Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà la tragèdia Tarquinio il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta, Marcella 1786, Gonzalo della Riviera 1789 i La zingara 1791, a més d’una defensa de la religió contra la filosofia illustrada, Elogio funebre di un illustre filosofo 1778

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina El 1976 publicà el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores Ha collaborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció a l’ Avui i a TVE de Catalunya, especialment És autor del llibre d’estil de Vilaweb 2006 Ha traduït obres en un gran nombre de llengües grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec D’ençà de l’any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n’ha vist editades més d’una quarantena S’estrenà com…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…

L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual respon…

Desenvolupament enciclopèdic La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler De fet, fou el novellista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Cirillo , en sainet, estrenat el 1892 La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor Qui compra maduixes , 1892 La viuda , 1895 Oriental Los moros contrapuntats , 1892 L’ase de l’hortolà , 1893 A casa l’alcalde , 1893…

Apleguen trenta-set articles en llengua castellana sobre el teatre espanyol, amb poques variacions respecte als que van ser publicats a les pàgines de La Vanguardia entre el 1892 i el 1895 L’obra ofereix una panoràmica de l’escena espanyola del s XIX que encara és de consulta obligada El primer volum és dedicat al drama, i el segon, que quedà interromput per la seva mort, a la comèdia i al sainet El mètode seguit per Yxart combina la visió històrica amb la voluntat d’interpretació No es queda en la visió externa dels fets, sinó que proposa una lectura global de la significació sociològica de…

Desenvolupament enciclopèdic Planteja la inadaptació social i l’enfonsament moral d’una jove d’extracció humil que intenta superar els condicionaments de classe i fugir del medi en què ha nascut Maria es veu obligada a treballar de peixatera i a ajudar la seva mare en les feines de casa Voldria escapar de l’alienació de la família, el treball i el barri Flirteja amb Joan, un veí seu, pixatinters amb ínfules d’intellectual, que té previst de traslladar-se a un pis d’una altra barriada de la ciutat Contempla també amb esperança la notícia dels plans urbanístics que, temps a venir, derruiran el…

Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…