Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Poesies fantàstiques en mallorquí
Literatura catalana
Recull poètic de Tomàs Aguiló i Forteza, aparegut a Palma el 1852, que incloïa dotze composicions, la majoria redactades entorn del 1847.
Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…
Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de Josep Maria de…
Antoni d’Espona i de Nuix
Antoni d’Espona i de Nuix
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i literat.
Llicenciat en dret, formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà Poesies 1908, de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans” Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera , Enyorança i A ma pàtria , en part recollits a “Lectura Popular” 1917, en què incloïa fragments de la traducció que feu d’ Os Lusíadas…
,
Anna Maria del Santíssim Sagrament
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptora mística.
De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres…
,
antologies literàries del segle XIX
Literatura catalana
Conjunt de seleccions de textos contemporanis, especialment de poemes, publicats, entre altres finalitats, per donar testimoni del creixent ús literari de la llengua catalana.
Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…
Guillem de Copons
Història
Literatura catalana
Escriptor i diplomàtic.
Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…
,
Lluís Serrahima i Villavecchia
Literatura catalana
Activista cultural i poeta.
Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges dins el moviment de la Nova Cançó catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia d’inauguració…
,
Recuerdos y bellezas de España
Literatura catalana
Col·lecció de llibres, venuts per subscripció i per plecs, iniciada el 1839 per Francesc Xavier Parcerisa, la qual, seguint models comercials francesos i anglosaxons, incloïa litografies, fetes per ell mateix, i textos relacionats redactats inicialment per Pau Piferrer.
L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius, artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i, molt…
,
Jaume Ferran i Camps
Literatura catalana
Escriptor en castellà i professor.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes Desde esta…
,
Llibret de versos
Literatura catalana
Títol amb el qual, amb variants, Teodor Llorente i Olivares agrupà i publicà la seva producció poètica valenciana, a partir del 1885.
Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…