Resultats de la cerca

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Estudià a l’Escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotski S’exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Publicaciones Panamericanas, Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor És l’editor que ha publicat més llibres en català a l’exili prop de seixanta, i més de 1 500 llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó, el progrés…

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…

Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà Mallorca —amb el seu oncle— 1927 i llibres sobre…

Vida i obra El 1932 s’establí a Manacor Mallorca Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any en què s’installà a Barcelona, promogué la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 El 1980 tornà a Mallorca i abandonà el món de la cançó Com a escriptor és autor de diversos poemaris que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes 1956-1993 1994 Pòstumament es publicaren Capellet de vidre 1995, Tampoc el foc 1995 i El món Paisatges 1997 Com a autor teatral edità JOM 1967, premi Ciutat de Palma 1973, La mort de l’àvia 1968, Els de fora 1968, El dimoni…

Vida i obra Jesuïta des del 1755, s’installà a Itàlia arran de l’expulsió 1767 i restà a Ferrara fins el 1773 després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com Bernat ↑ Garcia i M ↑ Lassala , tragèdies i drames de tema històric o hispànic com Coriolano , 1779, o Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encant 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en castellà i en català sobre sant Vicent Ferrer i dues obres de tema religiós La…

Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins Membre del Con-sell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , “El Fígaro” Madrid, “Mirador”, La Nova Revista i Revista de Catalunya , i dirigí “La Paraula Cristiana” des del 1925 fins al 1934 El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí”, del qual fou director finsel 1934, any en què fou un dels fundadors…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne , El parc de…

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic ↑ Soler Entre el 1871 i el 1900 detingué càrrecs en la judicatura, de primer a Cuba, on fou jutge de primera instància en diverses poblacions, després a les Filipines, i el 1889 a Ponce Puerto Rico, com a secretari de l’Audiencia Criminal Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a “Un Tros de Paper”, a L’Esquella de la Torratxa i a altres periòdics satírics, amb el pseudònim de Bonaventura Gatell Estrenà comèdies de gran acceptació, principalment en un acte, originals o adaptades fou conegut sobretot com…