Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jaume Olives i Canals
Literatura catalana
Traductor i erudit.
Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947, i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962
Manuel Balasch i Recort
Literatura catalana
Prevere, poeta i hel·lenista.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb una tesi sobre Juvenal, amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva, de Reus, i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué professor de la Universitat…
Joan Leita i Graell
Literatura catalana
Traductor.
Estudià filosofia i teologia a la Universitat d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús i en fou expulsat en publicar L’antievangeli 1971 Des dels anys vuitanta traduí, sobretot del grec clàssic i de l’alemany, nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil Cal esmentar El banquet Fedre de Plató, i Psicologia i Retòrica Poètica d’Aristòtil, Fonamentació de la metafísica dels costums de Kant, Fenomenologia de l’esperit de Hegel i La interpretació dels somnis de Freud És autor també dels assaigs El fonament irreligiós de l'església 1969, El sentit…
Joan Alberich i Mariné
Literatura catalana
Hel·lenista.
Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000,…
Josep Farran i Mayoral
Literatura
Assagista.
De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…
,
Joan Crexells i Vallhonrat
Literatura catalana
Filòsof, assagista i traductor.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona i fou deixeble d’Eugeni d’Ors als Estudis Universitaris Catalans Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Milità a Acció Catalana Fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar, i exercí de professor auxiliar a la Universitat de Barcelona La premsa li serví de mitjà per a introduir a Catalunya corrents i pensadors europeus que havia conegut en els viatges que feu com a periodista per Itàlia,…
Lluís Joan Vileta
Literatura catalana
Lul·lista, escriptor religiós, editor i poeta.
Vida i obra Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca a 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres obres de teologia i de filosofia aristotèlica, publicà In Aristotelis philosophiam acroamaticam Barcelona 1569, en què intentà de conciliar…
Carles Miralles i Solà
© Institut d’Estudis Catalans
Història
Literatura catalana
Hel·lenista, poeta i crític literari.
Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad…
,
Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
L’Atlàntida
Literatura
Poema èpic en deu cants, una introducció i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi, acollida i edicions en vida de l'autor Inspirat pel mite de l’enfonsament de l’Atlàntida de Plató, el mateix Verdaguer dona les fonts que, ja de molt jove, influïren en la concepció de la L’Atlàntida la contemplació dels fenòmens de la natura, un capítol del tractat De la diferencia entre lo temporal i lo eterno 1640 del jesuïta Juan Eusebio Nieremberg i els relats històrics trets de la tradició oral o de les antigues cròniques, entre les quals la de Jeroni Pujades En concebé la primera idea abans del 1865 i durant el bienni 1865-67 començà la redacció del…
,