Resultats de la cerca

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…

Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Narra la història de Salvador Donat, metge de poble, que viu una maduresa tranquilla i contemplativa als afores de València fins el dia en què el seu germà Josep, empresari poderós i sense gaires escrúpols, el crida al seu costat perquè, afectat per un càncer terminal, vol que l’acompanyi en les últimes setmanes de la seva vida El retrobament dels dos germans comporta el xoc entre dues maneres diametralment oposades d’entendre l’existència Salvador és un foraster a la seva pròpia ciutat, i si no fos que es declara ateu, seria, sens dubte, un cartoixà típic com els que atén a la cartoixa de…

Desenvolupament enciclopèdic La novella narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novella Dividida en tres parts, l’inici de la novella evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…