Resultats de la cerca

Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona del 1947 al 1975 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA, catedràtic 1975-88 i emèrit 1989-95 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— Leopoldo Alas —1987, 1989 i Nueva lectura de “La Regenta” de Clarín 2001—, la literatura castellana contemporània — Novela…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Desenvolupament enciclopèdic La vida de Suen a la recerca del mític Emperador serveix com a pretext per a mostrar la Xina del s XVII com a nucli d’una novella de formació en la qual el protagonista passa per la ignorància, la temeritat, el càstig, el coneixement i la prudència El viatge de Suen constitueix una allegoria de la vida humana forjada sota el patró dels clàssics i els precedents de l’existencialisme europeu, com és ara la narrativa de Kafka Empès pels relats orals del vell Sato, el jove Suen deixa un dia el seu poble amb l’objectiu de prostrar-se davant l’Emperador Aviat el viatge…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix una interrogació i una recerca sobre l’home que, en la seva condició de nàufrag, es debat entre l’escepticisme i la voluntat de redreçament L’home nàufrag és també el ciutadà nàufrag, l’individu que ha viscut els avatars històrics de la seva collectivitat i que s’erigeix en testimoni eloqüent de la desfeta, alhora que intenta extreure’n elements per a la reconstrucció El llibre consta de dues parts Les Cinc Nadales , escrites una cada any, del 1948 al 1952, són una reelaboració irònica i crítica de la tradició i del mite de Nadal, a través de la qual…

Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu arrelada a…

Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…

L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…