Resultats de la cerca

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Vida i obra Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de R Wagner Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, el 1901 fundà i presidí l’ Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals També impulsà la traducció de les…

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

El recull aplega la poesia escrita entre el 1895 i el 1900, que es distribueix en tres apartats Al primer, Visions , Maragall es planteja l’objectiu d’elaborar i legitimar una teoria de la identitat nacional catalana a partir de la recerca d’unes determinades constants en uns mites autòctons, collectius, que extreu de la literatura romàntica de la Renaixença Per fer-ho possible, dona una forta expressió simbòlica a les característiques que el nacionalisme finisecular havia considerat definitòries del caràcter català l’individualisme, el pragmatisme, el sensualisme o el materialisme Els cinc…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc…

Vida i obra Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica, tot i que rebé algunes orientacions i ensenyaments de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla, i més tard completà la seva formació a l’estranger Exercí d’advocat a partir del 1896, però el 1908 abandonà la seva professió i decidí dedicar-se plenament a la música A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí com a crític musical teatral, artístic i literari durant cinquanta anys Collaborà en revistes nacionals i estrangeres Ritmo , La Revista ,  Revista Musical Catalana , La…

Collaborador de  L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista  Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics, sobretot per l…