Resultats de la cerca

Tal vegada la primera referència del lloc de Rocafort és de l’any 1076, en què els comtes i germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren conjuntament el puig d’Anguera a un tal Bofill Oliba El lloc d’Anguera era a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona Entre les afrontacions del terme o alou d’Anguera hom esmenta “ ipso molar de ipsa Rocha ” L’església de Sant Salvador de Rocafort de Queralt fou una de les parròquies d’aquest sector de la Conca que depengué en un primer moment del bisbat de Vic i que a mitjan segle XII s’integrà a l’arquebisbat de Tarragona Consta en les…

L’antiga església parroquial de Sant Joan del Consell, també dita de Lledó, avui desapareguda, era situada al terme de la quadra del Vilar del Baró Aquesta església, juntament amb la del Codony, eren les dues parròquies que existien en aquella contrada a mitjan segle XII, ja que figuren esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV atorgà a l’església de Tarragona el 1154 concretament, en el text de la butlla, l’església que tractem figura esmentada com a ecclesiam Sancti Iohannis de Concilio De ben segur, així com l’església de Sant Pere del Codony eclesiàsticament tingué jurisdicció…

El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la butlla del papa Celestí…

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en deslligar-se…

El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial…

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de…

El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme La seva parròquia va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, i a mitjan segle XII, va passar a l’arquebisbat de Tarragona Apareix esmentada per primera vegada en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII L’any 1151 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda cediren en feu als cavallers Guillem d’Abadals i Arnau de Corregó i a les seves esposes el lloc de l’Espluga Roja, al terme del castell de Tarrés Entre altres condicions, Ramon de Boixadors i la seva…

El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “ pelac de Vinbudií ” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “ in locum que vocant Avimbudi ” L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de…

El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés una làmpada…

El lloc de Vilafortuny és consignat per primera vegada el 1152 en la donació del lloc de Cambrils que atorgà el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir Entre les afrontacions del terme de Cambrils s’esmenta a llevant l’honor de Guillem Fortuny L’església de Vilafortuny és documentada des del 1194, en què és una de les esglésies de l’arxidiòcesi que apareix en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona En aquest document es puntualitza que l’església parroquial de Vilafortuny era de la preceptoria o pròpia del preceptor de la catedral Els anys 1279 i…