Resultats de la cerca

Aquest santuari és situat al pla del mateix nom, a 1100 m d’altitud, al peu del puig de les Salines, al cantó de migdia Apareix esmentat en les Rationes decimarum del final del segle XIII, com a capella de Salines També s’hi alludeix en l’acta de la visita pastoral que l’any 1329 féu a Maçanet de Cabrenys el bisbe Gastó de Montcada L’any 1590 la capella fou assaltada per uns deu hugonots, comandats per Mandra, els quals mataren l’ermità i ocasionaren greus destrosses L’actual edifici sembla respondre a una reforma important del segle XVII No és impossible, tanmateix, que sota l’…

Els tres volums de què consta foren utilitzats per Pèire de Marca en la redacció de la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus i avui es conserven a la secció de manuscrit de la BNP, on han estat catalogats amb els números 234, 238 i 239 del fons Baluze La integren transcripcions i regestos de documents, estatuts d’ordes religiosos, genealogies, relacions històriques, esbossos de monografies i correspondència amb erudits coetanis El mateix autor, en el pròleg, justifica el caràcter heterogeni i poc elaborat de l’obra, tot allegant que no constitueix més que un aplec dels textos reunits, al…

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…

Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els…

Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta la…

L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Pons d’…

Situació És una construcció que es troba a uns 20 m i separada de l’església de Sant Miquel, vers el sud-est Mapa 220M781 Situació 31TEG084945 História Es tracta d’una extensa edificació medieval Abans que el terreny fos esglaonat amb maquinària pels serveis de repoblament forestal, l’únic testimoni d’aquesta construcció que sobresortia del terreny i de les garriques que la cobrien era un fragment de mur amb dues filades d’ opus spicatum * La dita acció d’esglaonament feta el 1975 originà la destrucció d’aquest mur i de moltes altres estructures del conjunt, però, a més, en descobrí l’…

Situació Vista exterior de la capçalera de l ’edifici, amb l ’absis, els murs del qual foren substancialment sobreaixecats Aquest absis, del segle X, cal adscriure’l dins una de les primeres construccions de l’art romànic F Tur Aquesta església, posada sota l’advocació de sant Llorenç, és la del poblat de Palau-surroca, de masies escampades, situat a llevant de Terrades, en una contrada lleugerament accidentada per petits turons i barrancades Mapa 258M781 Situació 31TDG875832 Cal seguir la carretera de Figueres a Albanyà i agafar un camí a mà esquerra que es troba a 3,5 km després de passar…

Situació L’església es dreça solitària dalt un penyal calcari sorgit de la serra de Queralt, sota la qual, vers llevant, s’arrauleix la ciutat de Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 63,0 31 TDG 037630 Vista de l’interior de l’església, coberta amb una volta apuntada al fons hi ha la capçalera la qual llueix una volta que depassa el quart d’esfera F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme Hom hi pot veure el notable…

Situació Una vista de la torre, l’element més important que ens ha pervingut de la fortalesa F Tur El castell de Vila-sacra o de l’Abat, anomenat també la Casa de l’Abat o l’Abadia, caracteritza, junt amb l’església parroquial de Sant Esteve, el reduït nucli d’origen medieval de Vilasacra, al sector septentrional d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Hom pot arribar a Vila-sacra per la carretera comarcal de Roses a Olot El poble és a 3,5 km de Figueres, en direcció a Castelló d’Empúries i Roses També hi porta una carretera local des del poble veí de Fortià Història L’alou de…