Resultats de la cerca

La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…

Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari municipal Constava de…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…

Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…

Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell,…

Vista aèria del conjunt de la villa, destruïda per un gran incendi a mitjan segle III i reocupada entre els segles IV i VI / VII ECSA-JTodó Aquesta villa és al terme municipal d’Altafulla Tarragonès, a uns 13 km de l’antiga Tàrraco La ubicació de l’assentament, a la falda d’un turó i al costat del mar, fou molt ben triada pels seus fundadors, ja que es troba en un lloc privilegiat tant des del punt de vista climàtic com de domini paisatgístic El jaciment és conegut des d’antic El 1572 apareix esmentat en el Llibre de les grandeses de Tarragona , de Lluís Ponç d’Icard, tot i que els primers…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…