Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Cota zero. Revista d’Arqueologia i Ciència
Historiografia catalana
Publicació independent, de periodicitat anual, fundada al maig del 1985 i dirigida per Walter Cruells, Maria Dolors Molas i Imma Ollich.
Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…
Gabriel Alomar i Esteve
Historiografia catalana
Arquitecte, urbanista i historiador.
Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma Fou professor…
història del dret
Historiografia catalana
La historiografia jurídica fa referència a les obres i els autors que estudien la història del dret.
També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…
Ciència recreativa
Una branca molt suggeridora de la cultura popular, dins les ciències i les tècniques, és la de l’anomenada ciència recreativa, que fàcilment podria estendre’s a la ciència domèstica en el context de la llar, de les tasques sovint atribuïdes i assignades a les dones, com ara la cuina, la neteja, la cura dels fills o la confecció Una ciència que, a més de la intenció de qüestionar, inclou la capacitat d’admirar, de sorprendre I també d’encuriosir, de posar a prova l’altre, de demostrar la pròpia traça o intelligència, de divertir, d’entretenir Aquesta ciència recreativa conserva en el seu…
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…
Botànica popular
Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes, sense voler dir que pares, fills i néts no hi facin cap paper tot…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
Gèneres etnopoètics
De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…