Resultats de la cerca

Estudià gramàtica a Sant Mateu i a València, i també filosofia i teologia Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver Redactà unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot,…

Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e ell, segons…

Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès…

Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’Orleans, a la…

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

L’interès per l’explotació minera del seu país durant l’etapa colonial espanyola el decantà cap als estudis històrics i ja el 1897, a vint-i-vuit anys, rebé l’encàrrec del govern peruà d’anar a Europa per tal d’aplegar un corpus documental que havia de resoldre diferents contenciosos amb els països veïns Després de vuit anys de treball, reuní una extensa collecció diplomàtica de més de 30 volums, que el prestigià com a rellevant erudit Del 1914 al 1922 fou director de la Biblioteca Nacional de Lima L’any 1919 fou comissionat novament en viatge d’estudis a Europa El 1927 aparegué Colomb,…

Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…

Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…