Resultats de la cerca

Entrà al Seminari de la Seu d’Urgell l’any 1901 i poc després es traslladà al Seminari de Vic, on estudià fins el 1910 i on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill Collaborà amb l’Institut d’Estudis Catalans en la feina d’ordenació d’arxius i arribà a ser-ne secretari redactor de la Secció Historicoarqueològica 1919 Posteriorment es traslladà a París, on completà els estudis paleogràfics i arxivístics a l’École de Chartres i a l’Institute Catholique, durant el curs 1919-20 El vincle amb l’IEC possibilità que aquesta entitat intercedís prop del bisbe de la Seu d’Urgell perquè Pujol…

De formació autodidàctica, feu les primeres prospeccions a l’illa de Cabrera de la mà de Guillem Rosselló i Bordoy Realitzà excavacions a Palma i en diversos jaciments pretalaiòtics i talaiòtics de Mallorca, entre els quals es troben Son Serralta Puigpunyent, es Vincle Vell Palma, es Figueral de Son Real Santa Margalida, Son Oms Palma i el Turó de ses Abelles Santa Ponça Com a restaurador, la seva tasca fou decisiva per a establir la tipologia de les ceràmiques talaiòtiques i islàmiques de Mallorca Publicà, en collaboració amb altres arqueòlegs, memòries de les seves excavacions…

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la UB en filologia semítica el 1955 i en història el 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 ha estat el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu ha experimentat un gran creixement i ha creat les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També ha dirigit el muntatge de diversos museus municipals Ha estat comissari de…

Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…

Victòria de sant Miquel sobre Llucifer, del retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, obra del Pseudomestre de Glorieta L’enigmàtica figura de l’anònim Pseudomestre de Glorieta amaga un artista notable, el veritable nom del qual encara es desconeix, que collaborà amb Lluís Borrassà Es conserven molts compartiments del seu retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, ara fragmentat i dispers en diverses colleccions privades Entre aquests compartiments destaca aquesta taula en què es representa la “victòria que sanct Michel archàngel optenc” sobre…

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Vida i obra Exercí la pràctica jurídica alternant-la amb la seva gran passió, l’arqueologia Fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí la família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentatamb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a…

La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424 Al llarg d’aquest període Rovira es devia casar amb Isabel Romeu, originària de Tàrrega, i tingué sis fills Joan Pere, Florència, Isabel, Miquel, Elionor i Coloma, dels quals se sap que Florència, morta molt jove 1438, es casà amb Bernat de Requesens, pintor de Vila-rodona…