Resultats de la cerca

Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura…

Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de Castelló 1932, que…

Restes de lleguminoses més antigues dels PPCC, cova de les Cendres, Teulada, ~5600 aC GS Avui és un fet àmpliament admès que les plantes i els animals domèstics que dominaren l'agricultura prehistòrica en les distintes regions europees eren originàries del sud-oest asiàtic Açò, que mai no ha estat seriosament posat en dubte, cal deixar-ho d'antuvi ben explícit a l'hora d'encarar el problema de l'aparició de l'agricultura —o més exactament del sorgiment de l'estadi sòcio-econòmic i cultural del Neolític— als ambients nord-occidentals de la conca mediterrània En efecte, la distribució…

Els Jocs Florals al Saló de Cent, Barcelona, “El Museo Universal”, Madrid, 23-5-1868 BC / RM La Renaixença fou el moviment vuitcentista català de més àmplia implantació i influència sociocultural, especialment important en el camp literari, que es proposà en primer lloc de promoure l’ús poètic i, més limitadament, l’ús literari i culte en general de la llengua catalana en segon lloc, es proposà també de redescobrir i definir les altres característiques, diferents de la llengua, d’identificació de Catalunya com a país amb personalitat pròpia i diferenciada Aquest moviment, originat al si de la…

Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…

Intensitat energètica i petjada ecològica en l’economia Balear L’inici del turisme massiu ha produït canvis importants en les pautes de consum energètic a les Balears Tres condicionants han incidit en el tema el creixement de l’economia i, per tant, del grau d’activitat l’evolució tecnològica, que ha facilitat un ús més àgil de l’energia i ha afavorit el creixement vertiginós del consum i les variacions dels preus relatius de les diferents formes energètiques, que han induït un abaratiment dels valors finals Els dos sectors fonamentals que van protagonitzar aquest bot quantitatiu són el de la…

El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…

La revolució liberal havia comportat, per a l’Església catalana, la pèrdua del poder material i la desaparició gradual dels privilegis en el camp polític i en la influència social La pujada dels moderats, a partir del 1844, significà l’acceptació per tothom del procés desamortitzador ja realitzat i la clarificació de les relacions que, a partir d’aquell moment, havien de tenir el poder civil amb l’Església La “solució negociada” que suposà el Concordat del 1851, demostra de quina manera l’Església necessitava restablir alguna via de control del poder civil i com el moderantisme…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…